We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Boh​è​mia Negra

by Jamància

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Intro 02:30
2.
L'Embut 03:41
Jamància, les coses clares, foc i paraula, sense vagància, El dit a la llaga, fent i desfent, entre abundància, Futurs prometedors, tallen les ales, Tots contents amb bales, bades..., i tens fotuda la infància!! La vall de l’encàrrec perdut, la incontinència verbal Basats en fets conjugals, que et deixen l’ànim fotut, Definicions literals, ens posen la mà a la destral, Però se’ns escorre el cabal, i se’ns tanca el forat de l’embut!! Se’ns tanca el forat de l’embut I tenim pressa... Se’ns tanca el forat de l’embut I tenim pressa, i tenim pressa... Disbauxa, caritat, i tenim pressa, Celeritat en el vol, però cau la gota que el got vessa, Idees que ens fan trontollar l’estat emocional, Ens emocionen a nosaltres, però com a tal: el sistema és el sistema! Jamància! S'obren les portes i s'ens tanca l'embut, el sistema es el sistema i sinó entres estàs perdut, cares noves en l'ambient, humit i ben nodrit, creem la força d'un puny i l'estrella al pit! La constància davant la vostra elegància, estem preparats, llum, càmera i revolució! La vagància a casa i la perseverança a Jamància, som el problema no eradicat d'una nació! Lliure per viure en front a l'opressor, Lliure per viure, lliure per viure... Lliure per viure en front a l'opressor, Lliure per viure, lliure per viure... Necessitarem tot l'entusiasme per poder seguir construint, en el país del totxo i de fer ràpid els diners, edificarem la nostra base a partir del fem-ho bé, estem cansats de la donació d'aquest sistema podrit!
3.
Incomprensió i consternació a la població, pecat carnal el fer entendre que cal anar a l'acció! Submissió i execució dels conservadors incoherents amb el progrés cultural dels valors. Ciutadans sense por agafem les directius! Sortim de la foscor, el carrer es ple de llum i color! Poc a poc, cauen com a mosques, falses perdius, decidiu vosaltres si el que teniu i voleu es bo! Es busca menjar i es trobar penúria a la ciutat, Batallons de la brusa cinc rals i ha revolucionar! VAA! Que no s'acabat,la lluita continua jamancians! Aixequem les mans i enderroquem l'autoritat, Pensem en el futur que esdevindrà, i actuem per que la fera que vindrà propagui, La fona sona, clavegueram sense progrés, I com més estona, més ideals mancats de pes, Arrosseguen fam i cabals viciosos, Qui pica l’ham, que faci un clam al cel, per no veure’s, els membres fosos! El criteri de la infal•libilitat ens atrinxera Amagueu els nens, no esperem especulacions d’aquesta fera, La nostra barrera, consciència clara, I com a frontera i trinxera, la revolu acabada! Sense muralles, cinc rals i fora, Risc i vilesa, no van junts, Jamància ho devora, Volàtil dàtil, i magranes incendiàries, La dèria és pària, doncs reproduïm-nos com espores! Rap a taula han dit, què fem organitzant la vostra festa, Separatistes i vermells, s’escampen com la pesta, Fanàtics bèsties, abelles amb mel als llavis, Fem com Tirèsias, el futur no hi ha qui ens l’amagui!
4.
Només volem: Capitalismus Diem!! Egoisme i manca de compenetració Els fa falta la classe obrera, (la seva explotació) Egoisme individual els porta el (seu) bé col•lectiu: Uns polítics que imperen i uns burgesos que fan la viu-viu! I amb aquesta llibertat no anem enlloc, Tanta ambició i (tanta poca) solidaritat només fan que avivar el foc! Que ens crema les entranyes i fa explotar televisors, Podrits d’anuncis innocus de diferents gustos i colors! Engreixem la bola consumint a tort i a dret A la merda l’economia!!: Les seves mantes encara ens porten més fred! I aquesta senda ple de sortides sense sortida Encenen la concepció de la realitat i la seva mentida! Preus pujant la cima, És el que té només preocupar-se per la cadira... Coca-cola, pare noel, la mona de pasqua i Nadal, Servei inútil com les pagues extres: missatge subliminal! La incongruència de la majoria de la gent, posar-se en política no es lo seu i així anem... l'economia de familiar, arribar a final de mes, m'entres més puja, menys solucions i més progrés. Costaria d'entre un supòsit decreixement, el planeta terra engorda perquè hi han masses diners, sense contar especuladors, chupopters i mal assabentats, el nostre transcurs fluvial contaminat per les nostre pròpies mans. Agafats per baix som titelles del nou circ, l'espectacle, mira calla i disfruta que es molt bonic, tot tapat darrera un rere fons reactiu, que sol fa explotar l'avarícia i l'acció de mentir i mentir. Caps cots no són bons i la veritat els correspon, dogmàtics predicadors provocant encara més por, la inflació, l'especulació síndrome d'un futur negre sense llibertat, pensaments automatitzats és la .... generació actual! Només volem: Capitalismus Diem!! Jamància és una bèstia mortal Que es menja pijos de la Diagonal Jamància és una bèstia mortal Que es menja pijos de la Diagonal I com ets i què fas, definit pel sistema, Els coneixements adquirits, també es poden posar en dubte, Multes, i trepitjar l’igual, subvencionat, Aigües brutes és la treva, a la tercera edat! Escales de valors, prioritats, tots amb el mateix model, Casa, cotxe, aparences, la pasta gansa, les nits d’hotel, L’educació al límit de l’avorriment (fal•làcies!), Pensionistes marginats, jovent sense capacitat de moviment! El coneixement i l’experiència, per la borda, Mitjans de comunicació xerren manipulació, omplen la bota De la incompetència a cada jornal, La crisi s’arregla amb la vostra injecció de capital! La justícia continua sent corrupta El número d’any ve imposat pels apòstols del cristianisme, El conjunt de les (petites?) coses que fan el poder més fort, La piràmide que creix en nombre, però que no canvia de forma! Si el problema es mundial, l'estat anímic personal, cada acció de cadascú repercuteix en l'anomenat ''general'' el comput global, els impostos i finals de més no ho són! En serio no veieu res més? És una cortina de fum que us confon! Si Renda són lladres els multimilionaris bons no et fot! No hi ha govern sinó els putus interessos econòmics dels collons! El meu cabreig puja al veure-us cecs davant d'un sobre, l'odre del poder: Diner, Exercit, Política i poble!!! No em diu res marujes de Corte Inglès ni funcionaris administratius, viure no es tenir un salari ni consumir malparits! Els hi feu la feina bruta del control en busca del vostre caliu, algun sentit consumir? Engrandiu encara més als rics!! Rara paraula analitzar-la, ric o pobre? Quin valor tens tu? Or, plata o cobre? Tots hauríem de ser d'or, rics de saber i habilitats que és el que val, tenim capacitats i les utilitzem per males finalitats!! Només volem: Capitalismus Diem!!
5.
IRA 04:02
4 dies de vaga i nous supòsits, El Mateu orfe i pobre, té ferit l’orgull propi, El pes de viure en una societat d’ulls egoistes, L’empresa no rutlla, i els sindicats sempre s’enquisten. Un hivern fred l’impulsa a la causa de lluita, Cartró, paper i pintura i la seva denúncia ja està cuita. L’inici no és fàcil, la solitud l’obliga a arriscar-se, i sense la catarsi, la història el desgasta. La seva casta, venuda al conformisme, Però ell trepitja fort i acusa a qualsevol somriure, Els dies passen i la transformació ja pot avançar, Ell amb acció directa, deixant missatges amb estampa. Moltes persecucions però ell encara replica, I com que la causa es fa més gran, la voluntat malaltissa, El límit fa que pensi, i que el sobreviure el compensi, Que la magnitud augmenti, i que aprenguin que es l’única sortida!!!! La fàbrica alliçona per omplir vides servils, IRA a totes les cases, guerra a les trones i cervells imbècils, Volem cares noves, no consciències toves, Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!! La fàbrica alliçona per omplir vides servils, IRA a totes les cases, guerra a les trones i conclusions fàcils, Volem cares noves, que si ens busques ens trobes, Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!! En Mateu té uns principis pels quals farà el que sigui, La ciutat irradia calma, però ell veu el declivi, El ulls tancats per uns mitjans venuts i sense veu, Però s’ha de canviar la història, i recorda l’atemptat del Liceu! La seva lluita evoluciona i fa un canvi dràstic, Ara la metralla i la pólvora s’han convertit en el seu càntic, Elements pocs simpàtics per a la classe adinerada, Preguntes explosives, respostes inacabades!! Però no hi ha res ben fet sense un cop d’afecte, I ara ell fa preparatius, per volar el seu epicentre, I el seu Déu negaria l’evidència, Però com que Mateu no te Déu, és apòstol de la violència! El Dia D arriba, humit i amb flors de primavera, Dos maletins i cap a la borsa, que les bombes no esperen, El símbol del concepte és perfecte, col•loca els artefactes, La sala és buida, però tot esdevé negre...! La fàbrica alliçona per omplir vides servils, IRA a totes les cases, guerra a les trones i cervells imbècils, Volem cares noves, no consciències toves, Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!! La fàbrica alliçona per omplir vides servils, IRA a totes les cases, guerra a les trones i conclusions fàcils, Volem cares noves, que si ens busques ens trobes, Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!!
6.
Els rumors corren i la societat els engrandeix, Avui dia de dol perpetu i el món pateix, El final ha arribat i no queda cap remei, Salva aquesta humanitat és l’última fita amb prou seny. Aquesta humanitat no és tothom, es poden salvar els que la representen, i són els seus medallons, la resta ha de fer perviure el seu llegat, (ja saps!) construint una arca que els impedeixi morir negats! Els mitjans informen sobre aquest declivi, Un personal humà disposat a salvaguarda el nostre prestigi, La voluntat de poder ser els màrtirs de l’arca de babel, El món els recordà, i la història la va marcar aquell estel. Fugaç! I convertir els pobres en historia, per iniciar una altra societat, un triomf de sobre la línea divisòria, entre els peons esclaus, polítics, banquers, corruptes empresaris, explotadors, burgesets, intermediaris de pagaments a tercers! La classe desenvolupada de tot el progrés, Tot en una arca salvavides plena de bona gent, Pensaments constructius, ideòlegs, intel•lectuals i bones obres, Nosaltres treballem, sofrim, amb una voluntat encoratjadora. Els preparatius són àgils, tothom hi posa esma, ningú vol que els membres escollits es converteixin en cendra, l’arca és l’emblema, del futur pròxim, i tothom està en venda per complir la plenitud d’aquest somni! L'Arca de Babel és el conglomerat humà, perfecte i en simbiosi amb la terra i l'oceà, L'Arca de Babel és la nova conjectura, els punts de sutura, l'humanitat en l'expressió més pura! L'Arca de Babel és el conglomerat humà, perfecte i en simbiosi amb la terra i l'oceà, L'Arca de Babel és la nova conjectura, els punts de sutura, l'humanitat en l'expressió més pura! I tan sacrifici per que acabin tots negats? L’esforç de molts per un quants (cosa poc normal) Reconegut el valor en la mort i no la vida, Llenço a l’aire, que no sigui tot un punt de partida. La inundació és catastròfica, però ningú esperava que fos perpètua... els representants de l’espècie humana, no pensen amb cap fèretre, els de sota, oblidats, morts servint, mentre l’aigua va assolant turons, muntanyes i cims. I amb les consignes neoliberals no van posar res en dubte, Vivint massa feliços en la seva bombolla del deute, I aquest era la seva mort, quedar-se en aquesta arca plena carallots, Buscant la seva sort, els obres crearen l’autentica nau de la salvació Ningú no comptava amb l’astúcia casolana, amb iniciar de zero una societat, amb els valors que ens mancaven, i mentre la nau fuig del niu que els acollia, riuen pel sota el nas del destí de les rates infectades! Ara són rates sense rumb, donant voltes sobre una nòria, La idea ha superat als fets i d’ells sol hi quedarà la memòria, Els nous coneixements tecnològics han canviat la història, I l’home ha sabut utilitzar-los per vèncer aquesta escòria!! Un altre colom va sortir de la nau, cap a l’antic món, per enviar l’últim missatge a l’arca dels putos senyors, el colom, negre com el carbó, arribà al destí, mentre ells llegien enfollits: “Que us fotin, cabrons!!!”
7.
RevoltezZ 04:46
Treure pit en situacions inimaginables, quin secret pot tenir si l'objectiu és inabastable, el sincope del límit i el deliri interminable, sobreviu el neguit i un esperit plausible. La revolta es dins d'un organisme, fet i constituït com pot ser la persona, l'arrogància de poder i cinisme, dificulta l'aprenentatge i una ment treballadora. Amb els dits del peus encarcarats, amb un cor que batega exasperat, suporto ritmes de 190 bpm en augment, el G-20 la gran responsable d'aquest turment. Jamància lluita i obre les portes contra la societat, no tinc ideals però els que tinc són clars, no m'agrada el capital ni el comunisme, ni l'esquerra ni la dreta, l'únic que crec és en sobreviure! Satisfet del que has donat, moribund si has acabat, no hi qüestió si no tens proposta, lluita per tu pels altres i obre la porta! Revoltes als segles extenuats de tanta merda, que saben que tant de canvi esborra tanta recerca… i Jamancians presents a cada núvol irrisori, que afecta I beu del nèctar del seu ullal d’ivori! Ullal que representa l’estat d’ànim genèric, que es converteix en càntic, i moviment aeri, no es manté estàtic: que ningú l’esperi... posat ben pràctic, contra tant d’imbècil! Un advertiment molt característic, que diu: vaja, quan de fan, però que poc prolífic, terminologia amb ales netes, però cervell pollós, i el geroglífic: cagar-se a les calcetes! En aquesta bonica, contradictòria, odiosa vida, amb molt fem amagat i demandes repetitives... setmanes que passen, com minuts de música, contínues crides, que són lúcides, però sense ser seguides! Satisfet del que has donat, moribund si has acabat, no hi qüestió si no tens proposta, lluita per tu pels altres i obre la porta! La subsistència buida recorre el nostre betum, perduts o incompresos o amb fe com Ben-Hur, el cost d'oportunitat ens marca que res esta perdut, la mort queda a prop, però així la llibertat no s'esmuny. Dos i dos, i es forma un oligopoli, impossible discutí a través d'un foli, en el nou segle de la tecnologia digital, nosaltres no fem rap, fem cançons de funeral! Pim pam pum, cuita a la brasa, que les cendres no s’encenen, i els bons temps encara no vénen... perduts entre el fum que res no traça, sense nansa a la tassa i cadenes per sempre. Un i un, i sudem de discursos repetitius, no ens aniria malament sudar del parell de caganius... però fem la tassa de te amb ells: molts tius disposats, però aquí ningú, s’hi deixa la pell!! Satisfet del que has donat, moribund si has acabat, no hi qüestió si no tens proposta, lluita per tu pels altres i obre la porta!
8.
Estels de glòria, i firmament net, Porten la gràcia a una escòria, que té el cul estret I el tenir ganes, és volar per sobre llànties, Material que físicament esborra les ànsies de venjança. Atansa la flama, i la inconnexió ens dóna forces, Segments inimaginables deixen més polida l’escorça… Trossos de tela que es sostenen, Per pensaments superficials, que van i vénen… Coherència en fotogrames, i la victòria No és passar per sobre l’altre: és unir les forces!, Permissives i d’un color nostàlgic, Però que empal•lideixen, s’embruten I comencen a fer fàstic! Geometries albines incomparables amb fum, que ens fascinen l’instint més bàsic i descoloreixen l’ós bru, a Tumbuktú, I als que no hi són, no planyem a ningú, a nosaltres qui ens plany és el món! Allò que ens convé! Condició social, igual, a responsabilitats! Quina malaurança fer cap aquesta terra, tinc un plany i es veure com s'entera, de la vida, les seves fabules i gràcies, de la mort, de les seves pors i misèries. Viure en un ramat es massa complex, la simplicitat es la clau d'aquest gran univers, desconegut ple de mars i llacs infinits, escolta les llum,s i descriu els seus límits. De freqüències, inacabables totes elles equalitzables la benaurança de poder de saber coneixement que s'equipara a la estupidesa humana, del intel•lecte, i creure's ser màgic, increïble, al teu centre. Per això i per motius de l'ésser, quelcom camí s'ha de seguir per aconseguir l'escrit, Quan vaig néixer ho vaig firmar i és el que m'ha fet ser, comprimir, aprendre, disfrutar i a existir! Allò que ens convé! Condició social, igual, a responsabilitats!
9.
La memòria dels deixebles de l’inconformisme, Neguen la corrent al riu, aboquen els seus esforços a ser lliures Malgrat la indiferència dels mitjans la joventut prospera amb ganes, Exaspera el corrent vital, s’arrisca i festeja sense anclatges! Finalitzen qualsevol sintagma, analitzen situacions diverses, Empenyen el món al canvi, no es venen a la primera oferta, S’expressen amb una identitat segura, caminen segurs sobre l’esquerda, Esquiven qualsevol sepultura, i lluiten pel que creuen correcte! Ens abalancem massa d'hora als fets, la pressa no és bona consellera hi és demostra contínuament, so proletari, de jovent revolucionari, poc a poc, fent camí i desbancant el talonari. Cada festa alternativa, la nostra resposta! no n'hi de principals, connexions culturals infinites sense xapa la porta, agafant bé les regnes per tirar endavant, omplir tot el camp i obligar ha respondre davant les adversitats! Contestem l’humà superb i, Compartim el que ens quedi, Finikitem amb tiberi, I brindem jovent histèric! Cavalquem entre bohemis, Decidim futur i el premi, Ens hi posem i lluitem-hi, Aquest és el nostre mèrit! Ens creem nosaltres mateixos les nostres pròpies fites, Força, raó i solidaritat que forgen la nostra idea massissa, Fora divises i productes interiors materialistes, Aquí volem foc interior, paraula i aquesta brisa que frisa: Per un futur, però pel present i la innovació, Per la igualtat com a eina clau d’integració, Pel respecte, concepte màgic que ens fa ser molt millors, Per la llibertat dels joves, (fora modes!) i aquesta és la nostra visió! Cada cop donat, ens retornar una altra oportunitat, Cada pensament gastat, ens dona una nova genuïnitat, Encara que siguem dèbils, però astuts i sublevats, som i serem humils i perseverants! Es sent la por, la tensió, la pressió, a cada retina Disbauxa trempera, i nano, una altra birra! Un poble desmotivat i sense un míser ral, t'ho dic en primera persona, conseller justinià! Contestem l’humà superb i, Compartim el que ens quedi, Finikitem amb tiberi, I brindem jovent histèric! Cavalquem entre bohemis, Decidim futur i el premi, Ens hi posem i lluitem-hi, Aquest és el nostre mèrit!
10.
El Xirivit 02:52
Cristina, Prim, Narváez y tots los moderats, dintre de la paella purgaràn ses pecats. Mori l’aristocràcia prou mal nos ha fet ja, lo poble serà l’amo i amb Déu acabarà Ja que exposem les vides per tenir llibertat, pillarem els fusells per matar a los diputats. May més vulguen los pobres pagar contribucions. que els rics les paguin totes amb sos robats milions. Ay, xirivit, xirivit. xirivit! Ay, xirivit, xirivit. xirivit! Madura a la paella! En Prim serà fregit! Tampoc volem que hi hagi centenars d'empleats: Molt temps per mantenir-los hem anat despullats. Es la salut del poble nostra suprema lley; aquella que la quebranti li llevarém la pell. Molta sanch ha de córrer dels pillos moderats; també la dels trapelles que'ls vulguin imitar. Amanim les paelles que promte han de servir y amarrem forses murris dels que s'han de fregir Ay, xirivit, xirivit. xirivit! Ay, xirivit, xirivit. xirivit! Madura a la paella! En Prim serà fregit!
11.
Reconstruint 03:33
Els millors contorns humans i la causa d’espera, Piquets i complicitats, fem més gran el que no sabem què era, Pancartes als carrers i els comerços buits, Com al XVIII lluitant pels furs, covant la seva estanquera! Agulles temporals compassant el que ha de passar, Jamància a taula prolongant el rap com a element mundà!, Continuem sense inflar el producte inflamable, Ja no saben què pagar per eliminar les nostres seqüències intratrabables! Tot comença amb una guspira, el temps expira, d'aquí poc ens faran paga l'aire que es respira. El cel tremola a ritme de crits i gemecs emesos, la revolta comença amb els drets suspesos. Sindicats, partits, venuts botiflers amb diners. es baixen els pantalons per un bitllet verd. Tirar pedres no es la solució, fer barricades tampoc? llavors que ens queda eh! la puta desesperació?! liberalisme podrit que no representa el seu ideal, mentrestant clar, les persones donat per la patronal. es crida vaga general! al carrer piquets i manifestants, antidisturbis, i demà tothom a treballar. que cony ens em tornat, cadascú mira cap un costat, la butxaca buida però que soni, i així tot controlat. la flama de les cendres reviu, som unes persones vençudes que tornar al seu posat reivindicatiu! Mirada perduda, entre vòmits i miratges Icària venuda, governada per ments salvatges, Seguint la batuda, per endreçar prestatges, De falses excuses, i antigues imatges! Més micròfons flàcids, desapareix el bosc de fades, Conscients de la dificultat veiem sense esma muntanyes d’ultratge I compasió, els suposats antònims que s’abracen Amb gossos surten de caça: i disparen a discreció! Politització de la publicitat i la tele en 3-D Ara les mentides s’han dimensionat i tot ho fan pel teu bé... La pluja cau i cau i estem coberts pel fang I amb tanta pluja el cargol bover no treu les antenes i va escopint sang! Cavant el dolor i la por d’aquesta brutal tortura, Final de trajecte del capital, i la seva partitura El producte es repeteix i ja cansen retrats robot I ensopegant amb el mateix roc: no anem enlloc i s’obren noves fissures! Inflació o espoli, cabanyal o combat del boli, Esperem que millori, l’espant en sentir el nostre nom propi I la llum del final del túnel ja s’albira, És la pira que estira i que vaticina: que s’ha acabat el bròquil! Mirada perduda, entre vòmits i miratges Icària venuda, governada per ments salvatges, Seguint la batuda, per endreçar prestatges, De falses excuses, i polsoses imatges!

about

Enregistrat entre l'abril i el desembre de 2011 als estudis Ronda’n’Rot de Molins de Rei.
Produït per Jamància i Ronda'n'Rot
Gravat, mesclat i masteritzat als estudis Ronda'n'Rot entre els mesos d'abril i desembre de 2011 per Guillem Ventura i Deps RapDoctrina a Molins de Rei.

Hi han col·laborat:
Guillem Simó: trompeta al tema 9
Pep Arrufat: trombó al tema 9
Oliver F: Beatbox al tema 9
Deps: Scratch als temes 4, 5, 7, 8, i 11
Helena Agustí: veus al tema 10
Aurora Vélez: veus al tema 10

Agraïments:
Al Guillem Ventura i al Ferran Deps per ser de puta mare, al Nuc i a la Duna pel suport logístic, a l'Ed Tulipa pel material cedit, a l'Aitor per deixar-nos la bateria i l'espai per gravar bateries, a RapDoctrina, a Sonitrons, al Sergio B., a la família i als amics.

Dediquem Bohèmia Negra al Miquel Amado, professor d'Història de l'Institut Jaume Balmes. Gràcies per l’empremta que has deixat en nosaltres i gràcies pel teu suport.
Mai t’oblidarem, Miquel!

CC By-Nc-Sa Jamància Febrer 2012

credits

released June 2, 2012

license

tags

about

Jamància Barcelona, Spain

Som i serem un grup reivindicatiu, explícit i directe, i que compagina el rap amb la música punk, ska, metal, reggae, rock alternatiu i, fins i tot, el sound system, el drum & bass i l'electrònica...

contact / help

Contact Jamància

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Jamància, you may also like: