4 dies de vaga i nous supòsits,
El Mateu orfe i pobre, té ferit l’orgull propi,
El pes de viure en una societat d’ulls egoistes,
L’empresa no rutlla, i els sindicats sempre s’enquisten.
Un hivern fred l’impulsa a la causa de lluita,
Cartró, paper i pintura i la seva denúncia ja està cuita.
L’inici no és fàcil, la solitud l’obliga a arriscar-se,
i sense la catarsi, la història el desgasta.
La seva casta, venuda al conformisme,
Però ell trepitja fort i acusa a qualsevol somriure,
Els dies passen i la transformació ja pot avançar,
Ell amb acció directa, deixant missatges amb estampa.
Moltes persecucions però ell encara replica,
I com que la causa es fa més gran, la voluntat malaltissa,
El límit fa que pensi, i que el sobreviure el compensi,
Que la magnitud augmenti, i que aprenguin que es l’única sortida!!!!

La fàbrica alliçona per omplir vides servils,
IRA a totes les cases, guerra a les trones i cervells imbècils,
Volem cares noves, no consciències toves,
Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!!

La fàbrica alliçona per omplir vides servils,
IRA a totes les cases, guerra a les trones i conclusions fàcils,
Volem cares noves, que si ens busques ens trobes,
Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!!

En Mateu té uns principis pels quals farà el que sigui,
La ciutat irradia calma, però ell veu el declivi,
El ulls tancats per uns mitjans venuts i sense veu,
Però s’ha de canviar la història, i recorda l’atemptat del Liceu!
La seva lluita evoluciona i fa un canvi dràstic,
Ara la metralla i la pólvora s’han convertit en el seu càntic,
Elements pocs simpàtics per a la classe adinerada,
Preguntes explosives, respostes inacabades!!
Però no hi ha res ben fet sense un cop d’afecte,
I ara ell fa preparatius, per volar el seu epicentre,
I el seu Déu negaria l’evidència,
Però com que Mateu no te Déu, és apòstol de la violència!
El Dia D arriba, humit i amb flors de primavera,
Dos maletins i cap a la borsa, que les bombes no esperen,
El símbol del concepte és perfecte, col•loca els artefactes,
La sala és buida, però tot esdevé negre...!

La fàbrica alliçona per omplir vides servils,
IRA a totes les cases, guerra a les trones i cervells imbècils,
Volem cares noves, no consciències toves,
Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!!

La fàbrica alliçona per omplir vides servils,
IRA a totes les cases, guerra a les trones i conclusions fàcils,
Volem cares noves, que si ens busques ens trobes,
Si la decadència no es qüestiona, canviem l’objectiu del camí!!