Els rumors corren i la societat els engrandeix,
Avui dia de dol perpetu i el món pateix,
El final ha arribat i no queda cap remei,
Salva aquesta humanitat és l’última fita amb prou seny.
Aquesta humanitat no és tothom,
es poden salvar els que la representen, i són els seus medallons,
la resta ha de fer perviure el seu llegat, (ja saps!)
construint una arca que els impedeixi morir negats!
Els mitjans informen sobre aquest declivi,
Un personal humà disposat a salvaguarda el nostre prestigi,
La voluntat de poder ser els màrtirs de l’arca de babel,
El món els recordà, i la història la va marcar aquell estel.

Fugaç! I convertir els pobres en historia,
per iniciar una altra societat, un triomf de sobre la línea divisòria,
entre els peons esclaus, polítics, banquers,
corruptes empresaris, explotadors, burgesets, intermediaris de pagaments a tercers!
La classe desenvolupada de tot el progrés,
Tot en una arca salvavides plena de bona gent,
Pensaments constructius, ideòlegs, intel•lectuals i bones obres,
Nosaltres treballem, sofrim, amb una voluntat encoratjadora.
Els preparatius són àgils, tothom hi posa esma,
ningú vol que els membres escollits es converteixin en cendra,
l’arca és l’emblema, del futur pròxim,
i tothom està en venda per complir la plenitud d’aquest somni!

L'Arca de Babel és el conglomerat humà,
perfecte i en simbiosi amb la terra i l'oceà,
L'Arca de Babel és la nova conjectura,
els punts de sutura, l'humanitat en l'expressió més pura!

L'Arca de Babel és el conglomerat humà,
perfecte i en simbiosi amb la terra i l'oceà,
L'Arca de Babel és la nova conjectura,
els punts de sutura, l'humanitat en l'expressió més pura!

I tan sacrifici per que acabin tots negats?
L’esforç de molts per un quants (cosa poc normal)
Reconegut el valor en la mort i no la vida,
Llenço a l’aire, que no sigui tot un punt de partida.
La inundació és catastròfica, però ningú esperava que fos perpètua...
els representants de l’espècie humana, no pensen amb cap fèretre,
els de sota, oblidats, morts servint,
mentre l’aigua va assolant turons, muntanyes i cims.
I amb les consignes neoliberals no van posar res en dubte,
Vivint massa feliços en la seva bombolla del deute,
I aquest era la seva mort, quedar-se en aquesta arca plena carallots,
Buscant la seva sort, els obres crearen l’autentica nau de la salvació

Ningú no comptava amb l’astúcia casolana,
amb iniciar de zero una societat, amb els valors que ens mancaven,
i mentre la nau fuig del niu que els acollia,
riuen pel sota el nas del destí de les rates infectades!
Ara són rates sense rumb, donant voltes sobre una nòria,
La idea ha superat als fets i d’ells sol hi quedarà la memòria,
Els nous coneixements tecnològics han canviat la història,
I l’home ha sabut utilitzar-los per vèncer aquesta escòria!!
Un altre colom va sortir de la nau, cap a l’antic món,
per enviar l’últim missatge a l’arca dels putos senyors,
el colom, negre com el carbó, arribà al destí,
mentre ells llegien enfollits: “Que us fotin, cabrons!!!”