lyrics
Estels de glòria, i firmament net,
Porten la gràcia a una escòria, que té el cul estret
I el tenir ganes, és volar per sobre llànties,
Material que físicament esborra les ànsies de venjança.
Atansa la flama, i la inconnexió ens dóna forces,
Segments inimaginables deixen més polida l’escorça…
Trossos de tela que es sostenen,
Per pensaments superficials, que van i vénen…
Coherència en fotogrames, i la victòria
No és passar per sobre l’altre: és unir les forces!,
Permissives i d’un color nostàlgic,
Però que empal•lideixen, s’embruten I comencen a fer fàstic!
Geometries albines incomparables amb fum,
que ens fascinen l’instint més bàsic i descoloreixen l’ós bru,
a Tumbuktú, I als que no hi són,
no planyem a ningú, a nosaltres qui ens plany és el món!
Allò que ens convé!
Condició social, igual, a responsabilitats!
Quina malaurança fer cap aquesta terra,
tinc un plany i es veure com s'entera,
de la vida, les seves fabules i gràcies,
de la mort, de les seves pors i misèries.
Viure en un ramat es massa complex,
la simplicitat es la clau d'aquest gran univers,
desconegut ple de mars i llacs infinits,
escolta les llum,s i descriu els seus límits.
De freqüències, inacabables totes elles equalitzables
la benaurança de poder de saber coneixement que s'equipara
a la estupidesa humana, del intel•lecte,
i creure's ser màgic, increïble, al teu centre.
Per això i per motius de l'ésser,
quelcom camí s'ha de seguir per aconseguir l'escrit,
Quan vaig néixer ho vaig firmar i és el que m'ha fet ser,
comprimir, aprendre, disfrutar i a existir!
Allò que ens convé!
Condició social, igual, a responsabilitats!
credits
license