Treure pit en situacions inimaginables,
quin secret pot tenir si l'objectiu és inabastable,
el sincope del límit i el deliri interminable,
sobreviu el neguit i un esperit plausible.
La revolta es dins d'un organisme,
fet i constituït com pot ser la persona,
l'arrogància de poder i cinisme,
dificulta l'aprenentatge i una ment treballadora.
Amb els dits del peus encarcarats,
amb un cor que batega exasperat,
suporto ritmes de 190 bpm en augment,
el G-20 la gran responsable d'aquest turment.
Jamància lluita i obre les portes contra la societat,
no tinc ideals però els que tinc són clars,
no m'agrada el capital ni el comunisme,
ni l'esquerra ni la dreta, l'únic que crec és en sobreviure!

Satisfet del que has donat,
moribund si has acabat,
no hi qüestió si no tens proposta,
lluita per tu pels altres i obre la porta!

Revoltes als segles extenuats de tanta merda,
que saben que tant de canvi esborra tanta recerca…
i Jamancians presents a cada núvol irrisori,
que afecta I beu del nèctar del seu ullal d’ivori!
Ullal que representa l’estat d’ànim genèric,
que es converteix en càntic, i moviment aeri,
no es manté estàtic: que ningú l’esperi...
posat ben pràctic, contra tant d’imbècil!
Un advertiment molt característic,
que diu: vaja, quan de fan, però que poc prolífic,
terminologia amb ales netes,
però cervell pollós, i el geroglífic: cagar-se a les calcetes!
En aquesta bonica, contradictòria, odiosa vida,
amb molt fem amagat i demandes repetitives...
setmanes que passen, com minuts de música,
contínues crides, que són lúcides, però sense ser seguides!

Satisfet del que has donat,
moribund si has acabat,
no hi qüestió si no tens proposta,
lluita per tu pels altres i obre la porta!

La subsistència buida recorre el nostre betum,
perduts o incompresos o amb fe com Ben-Hur,
el cost d'oportunitat ens marca que res esta perdut,
la mort queda a prop, però així la llibertat no s'esmuny.
Dos i dos, i es forma un oligopoli,
impossible discutí a través d'un foli,
en el nou segle de la tecnologia digital,
nosaltres no fem rap, fem cançons de funeral!
Pim pam pum, cuita a la brasa,
que les cendres no s’encenen, i els bons temps encara no vénen...
perduts entre el fum que res no traça,
sense nansa a la tassa i cadenes per sempre.
Un i un, i sudem de discursos repetitius,
no ens aniria malament sudar del parell de caganius...
però fem la tassa de te amb ells:
molts tius disposats, però aquí ningú, s’hi deixa la pell!!

Satisfet del que has donat,
moribund si has acabat,
no hi qüestió si no tens proposta,
lluita per tu pels altres i obre la porta!